No sé què passa, però no puc llegir el post que has dedicat a Siepi, de tota manera m'afegeixo al condol enviant-te el mateix comentari que he enviat al blog d'en Titus, per ser, aquest, el primer que he llegit referit al traspàs de Siepi:
A l’hora de dinar, fullejant “La Vanguardia”, he vist un article d’en Roger Alier que parlava de Siepi (res d’especial: una necrològica d’emergència), però entre les coses que hi deia és que havia actuat al Liceu i, pel que explicava, amb algun que altre gran i memorable èxit. Doncs bé, com que jo, en els anys en què Siepi estava en els moments més brillants de la seva carrera no havia sentit mai ni el més mínim interès per l’òpera, me’l vaig perdre, però, tot i així, em fa una certa il•lusió haver-lo “descobert” al “yutub” sense que ningú me n’hagués parlat mai. Vaig pensar –i disculpa, com diu en Joaquim, l’”assurada”- que recordaria el seu nom pensant en “sípia”, i em va fer molta il•lusió que un dia, parlant, precisament, amb en Joaquim sobre el meu “descobriment”, ell em digués, si fa o no fa: “Home... I tant!... És un dels grans, en Siepi!”
Ja sé el que va passar, maac: Havia acabat una feina i a aquella hora no valia la pena començar-ne una altra, pel que vaig entrar a Internet amb l'ordinador de la feina, i com que tenim "capat" el "yutub", i com que no hi havia text en el post, és clar: No vaig veure res! :))
vaya racha, los más, de lo más grandes, se nos van.
ResponderEliminarEsperemos que haya mejor suerte el resto del año pero hay edades en que el fatal desenlace es inevitable, y es que tiene que ser así aunque nos pese.
ResponderEliminarNo sé què passa, però no puc llegir el post que has dedicat a Siepi, de tota manera m'afegeixo al condol enviant-te el mateix comentari que he enviat al blog d'en Titus, per ser, aquest, el primer que he llegit referit al traspàs de Siepi:
ResponderEliminarA l’hora de dinar, fullejant “La Vanguardia”, he vist un article d’en Roger Alier que parlava de Siepi (res d’especial: una necrològica d’emergència), però entre les coses que hi deia és que havia actuat al Liceu i, pel que explicava, amb algun que altre gran i memorable èxit. Doncs bé, com que jo, en els anys en què Siepi estava en els moments més brillants de la seva carrera no havia sentit mai ni el més mínim interès per l’òpera, me’l vaig perdre, però, tot i així, em fa una certa il•lusió haver-lo “descobert” al “yutub” sense que ningú me n’hagués parlat mai. Vaig pensar –i disculpa, com diu en Joaquim, l’”assurada”- que recordaria el seu nom pensant en “sípia”, i em va fer molta il•lusió que un dia, parlant, precisament, amb en Joaquim sobre el meu “descobriment”, ell em digués, si fa o no fa: “Home... I tant!... És un dels grans, en Siepi!”
Assur, a lo mejor es que no hay texto.
ResponderEliminarJa sé el que va passar, maac: Havia acabat una feina i a aquella hora no valia la pena començar-ne una altra, pel que vaig entrar a Internet amb l'ordinador de la feina, i com que tenim "capat" el "yutub", i com que no hi havia text en el post, és clar: No vaig veure res! :))
ResponderEliminar