jueves, 19 de enero de 2012

Comienzo a estar harto

Esto ya es el colmo, según la agencia EFE, "el director internacional de Finanzas Públicas de Fitch Ratings, Guilhem Costes, ha asegurado que los gobiernos autonómicos deben ajustar sus gastos y recortar sobre todo en sanidad, enseñanza y universidad".

Pero qué cara más dura tienen estos señores que se atreven a inmiscuirse en qué se pueden, o no, gastar el dinero los Estados. Y es que incluso pueden servir de justificación a algún tipo de actuaciones de nuestros gobernantes.

Sé que la entrada se sale totalmente del contenido habitual del blog, incluso de su propósito, pero es que me parece preocupante que ahora a las agencias de calificación les dé por participar en los Presupuestos Generales del Estado o de las CCAA.

¿Qué será lo próximo?

Como siempre suelo ilustrar las entradas con música esta vez me decido por la Gran Fuga, Op. 122 de Beethoven por el Cuarteto Alban Berg, es lo que necesito para desahogarme.

7 comentarios:

  1. Osea, que según las agencias todos como los Estados Unidos...ni un duro en Sanidad, ni un duro en Educación..pues no veo que a los EEUU les haya ido tan rebien, porque también les bajaron la calificación, alguien debería poner a esta gente en su sitio que eso de sacar los pies del tiesto esta muy feo.

    ResponderEliminar
  2. No la he encontrado, pero pensar que podemos estar en manos de personas como la criatura que salió en Televisión perdonándonos la vida (es un decir) con tales consejos es ya para salir zumbando (a no sé donde)

    ResponderEliminar
  3. Entenc perfectament, maac, la indignació que traspues -i que comparteixo- amb declaracions com aquestes, i per fer-te costat, com a complement, em permeto copiar-te aquest diàleg sobre l'Estat i la gent durant el regnat de Lluís XIV de França, el “Rei Sol”, entre Jean Baptiste Colbert, ministre del rei de França, i el Cardenal Mazarino, un document que em va arribar fa uns dies i que, si no és històric, tal i com dirien els italians, “si non è vero, è ben trovato”:

    Colbert: Per aconseguir diners, hi ha un moment en què enganyar al contribuent ja no és possible. M'agradaria, Senyor Superintendent, que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins al coll...

    Mazarino: Si tan sols s'és un simple mortal, és clar que quan s'està cobert de deutes es va a parar a la presó. Però l'Estat?... Quan es parla de l'Estat, això ja és diferent! No es pot enviar l'Estat a la presó... Per tant, l'Estat pot continuar endeutant-se. Tots els Estats ho fan.

    Colbert: Ah sí? Vostè pensa això? Amb tot, ens calen diners, i com hem de obtenir-ne si ja vam crear tots els impostos imaginables?

    Mazarino: Doncs se'n creen d'altres!

    Colbert: Però ja no podem llançar més impostos sobre els pobres.

    Mazarino: És cert, això ja no és possible.

    Colbert: Llavors..., sobre els rics?

    Mazarino: Sobre els rics tampoc. Ells no gastarien més, i un ric que no gasta no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que gasta, sí.

    Colbert: Llavors..., com ho hem de fer?

    Mazarino: Colbert, tu penses com un formatge de Gruyère o com l'orinal d'un malalt. Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres: Són tots aquells que treballen somiant en arribar algun dia a enriquir-se i tement arribar a ser pobres. És a aquests als que hem de gravar amb més impostos..., cada vegada més..., sempre més! A aquests, com més els llevem, més treballaran per compensar el que els traiem. Són... una reserva inesgotable!

    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  4. Esta conversación pertenece a la obra de teatro "Le Diable Rouge" de Antoine Rault y debe tener dos o tres años, pero vaya, es oportuna.

    ResponderEliminar
  5. En tema de servicios sociales, sanidad pública, educación, etc, me temo que los europeos somos la aldea gala que resiste la invasión de los romanos ultraliberales. El problema es que no tenemos poción mágica, y además en las elecciones generales votamos a Julio César, así que no sé cuánto tiempo vamos a resistir.

    ResponderEliminar
  6. Per favor, maac, no t'ho agafis com un afalac: Ets un pou sense fons!!!

    Tal i com deia al comentari, temia que aquest diàleg no es pogués etiquetar com a històric, cosa que tu, amb les dades d'autor i de títol de l'obra que aportes, ho confirma. Gràcies. Ets un crack!!!

    ResponderEliminar
  7. A mí que me registren, ha sido Google.

    ResponderEliminar